Les Cançons Urgents

by Gasion

supported by
/
  • Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Pots comprar el disc en format físic en aquest enllaç:
    www.gasion.com#!__botiga/discografia-botiga

     €4.99 EUR  or more

     

1.
2.
3.
03:01
4.
5.
03:34
6.
7.
8.
05:01
9.
10.

about

Gasion és el nou projecte del músic lleidatà Jordi Gasion, altrament conegut per la majoria com El Fill del Mestre.
Sota aquest nom ha editat tres treballs discogràfics, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) i “Ha calat foc a la casa” (Klhamor Records, 10) .
Ara torna amb un nou disc: Les Cançons Urgents (Khlamor Records, 11) on Gasion s'enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries i acabades de sortir del forn, acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.


Gasion es el nuevo proyecto del músico leridano Jordi Gasion, también conocido por la mayoría como El Fill del Mestre. Bajo este nombre ha editado tres trabajos discográficos, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) y "Ha Calat foc a la casa" (Klhämor Records, 10).Ahora vuelve con un nuevo disco: Les Cançons Urgents (Khlämor Records, 11) donde Gasion se enfrenta solo a las composiciones escritas con los primeros fríos.Canciones solitarias y recién salidas del horno, acordes urgentes que brotan libres de artificios, radicales, entre el fatalismo de los finales y la esperanza de los inicios.

El paradís musical d’en Gasion roman tranquil en un estil tan íntim i personal com d’enorme calat quant al missatge que amaga. La seva és una sensibilitat que vesteix indumentària informal malgrat que elegant, però on res és aparent ni de franc, sinó autèntic, de carn i os, real. La seva veu reposada i dúctil, envoltada per un bonic i efectista contrapunt instrumental, embolcalla agres radiografies d’aquest present incert que no ens toca més que suportar, que deixa entreveure una altra realitat del nostre dia a dia convertint en formós i màgic l’amor i en transcendents les més senzilles i insignificants històries que ens envolten. Des de la perspectiva d’un món interior aparentment petit però que és tot al contrari, les seves cançons demostren que a la vida, la de tots nosaltres, poden i mereixen coexistir més pensament i actitud que aquests que, segons sembla, alguns ens volen imposar.

Javier de Castro

credits

released 01 November 2011

1- Potser una cançó d'amor
2- La teva ànima
3- Nusos
4- Merceria Pilar
5- Novembre
6- La constància del dolor
7- Cançó per una pel·lícula muda
8- Insert Coin
9- L'impermeable blau (L.Cohen/adapt.català: J. Gasion)
10- Premi de consolació

Aquest disc ha estat tocat, pensat ,escrit i produït per Jordi Gasion.

Este disco lo ha tocado, pensado, escrito i producido Jordi Gasión.

Gravat, mesclat i masteritzat als estudis "El Zulo" d'Almacelles per Txabi Àbrego durant l'octubre de 2011.

Grabado, mezclado i masterizado en los estudios "El Zulo" de Almacelles por Txabi Ábrego el mes de octubre de 2011.

L'obra de la portada del disc porta per nom "Fragmentos" i és de Jordi Bresolí.

La obra de la portada del disco se titula "Fragmentos" y es de Jordi Bresolí

www.gasion.com
www.verkami.com/projects/792-les-cancons-urgents-nou-disc-de-gasion
twitter.com/JordiGasion
www.facebook.com/pages/Gasion/175787752443465

tags

license

all rights reserved

feeds

feeds for this album, this artist
Track Name: Potser, una cançó d'amor
Ja han tancat aquella plaça
on gronxàvem l’esperança
on guardàvem les escales
que ens pujaven a altres mons
aquells mons on m’invitaves
em feies teu i em foradaves
i on després d’aquells orgasmes
m’amagaves al balcó
aquell balcó de casa teva
amb geranis i roselles
on guaitàvem les estrelles
que afinaven un amor
aquell amor que ara ens fa mandra
que s’ha rostit sobre la brasa
de tants cops com no hem pensat
a fer-li el tomb

llavors sabia cada dia
el color de les calcetes
que volaven com cometes
a l’altura d’aquells cors
que no estaven entre reixes
ni tenien tantes queixes
sempre derrotaven l’esme
quan aquest volia raons
però fou com una taca d’oli
enmig de l’aigua enmig del somni
a cada hora ens demanàvem
el full de reclamacions
de cop un dia són defectes
les virtuts que ens van fer treure
tot l’encant tota la gresca
l’or dels pous

tenies gràcia quan ballaves
i et deixaves dur pels astres
quan vivíem dins de l’altre
sense cap conspiració
llavors quan queia m’agafaves
tenies orgull però el despistaves
i trobàvem la recepta
per a riure’ns de tothom
encaixàvem i ens llepàvem
fins als ossos ens rostàvem
no deixàvem res per als gossos
ni per a la reencarnació
s’han esborrat ja les petjades
no queden cels a les mirades
ni capvespres en què dius
que feliç que sóc

i ara què fem aquí nosaltres
si ja ha volat l’amor pels aires
si entre tu i jo tan sols queda el rastre
de potser, una cançó d’amor.
Track Name: La teva ànima
Vull dir-te tantes coses
que quan et veig s’esborren les memòries,
semblo estúpid i em caic malament.

Entenc que no hi ha normes,
que si tu vols jo em deixo que t’escampis
com un virus, dins del meu cervell.

Oh, i no vull la teva pell.
Oh, sinó encendre la teva ànima.

Et mostres infinita
i amb peus de plom em busques entre els dies
perquè estàs tan perduda com jo.

M’invites a un naufragi
i sé que aquí tan sols seré una espurna
que brillava una nit de tardor.

Oh, però no vull la teva pell.
Oh, sinó encendre la teva ànima.
Track Name: Nusos
Glaçons per als mugrons dels qui no creuen en la màgia
d’un món contracorrent.
Ningú va dir que això seria fàcil, què esperaves?
Ningú regala res.

Si tu volguessis, estaríem més bé.
Si tu sabessis
el que queda després de caure en l’univers
que deixes... sota dels teus peus.

Quants nusos més haurem de deslligar de la rutina,
per por de ser sincers.
Si cada cop que et veig omples d’olors la meva vida
i venç la flor al test.

Si tu poguessis escoltar un sol batec
del que jo sento,
tocaries el cel, tot el seu blau immens,
planetes i estels
i sabries el que ara no sé.
Track Name: Merceria Pilar
Recolzava els peus sobre l’escala que es plegava,
assegut al tamboret d’on la mirava despatxar la gent.
Queia amb gràcia a totes les senyores que habitaven
els deu metres quadrats replets de capses de fils
i de “Lanas Stop”.
Però el temps va durar-nos tan poc...
Jaquetes de llana en patrons,
agulles, traus, botons,
memòria, enyor.
Encara m’hi assec algun cop,
t’observo en silenci de nou
mirant des del balcó la lluna.

Ja als 80 i tu amb cabells crispats, crec que amb la Blanca,
trucàvem per votar a “Cadena 13” cançons per oblidar.
Quan tancaves, anaven totes juntes a “Las Vegas”.
Però tu marxaves ràpid cap a casa
a preparar el sopar per a tots.
Tenies quinze anys i la sort
semblava negar-te el suport.
Però tu aguantaves i somreies
com si algú et donés força i patrons,
i sabessis del cert que, en el fons,
es tracta de donar i no de rebre.
Track Name: Novembre
És el gris murmurant a l’ocre dels arbres
l’arrel de la tardor.
Torna el fred i els dies de boira.
Sents que s’acaba el món.

Cauen fulles que ens tornen febles.
Novembre sempre ens fa tocar fons.
Hi ha hiverns que duren un segle
i més si no ets a prop.

El vespre em fa pensar
en les seves mans,
que envolten el meu coll
com un regal.

Com desembolicar
aquest dia minvant?
Per tornar-lo a veure
amb ulls d’infant.
Track Name: La constància del dolor
Potser penses massa i tan sols t’importes tu.
Allò que no t’agrada no ho facis a ningú.
És com tu volies? O vas improvisant, segons com cau?
Prou de “tonteries” i de justificants.

I ara què vols? S’han gastat les piles.
Ara què demanes? Vols paraules més amables? Vols un sol?
De què tens por? Solta aquells impulsos que creus que et fan lliure.
Són temps per sobreviure o per començar de nou.

Prou de mitges tintes, això no porta enlloc.
Prou de nits benignes, on coi és la passió?
No més frases fetes, ni falses il·lusions, ni llamps, ni trons.
No més cançons tristes, ni vides a remolc.

I ara què vols? Saps que un no canvia,
com a molt s’adapta i s’amaga, però es delata a poc a poc.
I ara què et mou? Si al fons va ser mentida tot el que somiaves.
No em forades, no em contagies, no em fas por.

I és per tots els blaus que tinc al cor
que tanco aquesta porta.
I és per la constància del dolor que dic prou.
Track Name: Insert Coin
Ja caldria conciliar la prudència amb el pecat.
Sortir de casa, anar a buscar
noves formes de somiar.

Ja caldria tenir clar què volies ser de gran.
Alliberar-se del bé i del mal, no qüestionar-se cada pas.

Tantes mudances per no saber mai on vas.
Viure d’una altra manera.
Volíem entendre-ho i ens creixen interrogants.
L’or dels dies l’apaguen les pors.

Ja caldria renunciar a l’avarícia, al desencant.
No conformar-se amb res, ni mai. Tornar a inventar-se un demà.

Tantes mudances per no saber mai on vas.
Viure d’una altra manera.
Volíem entendre-ho i ens creixen interrogants.
L’or dels dies s’apaga.

Tantes batalles perdudes sense lluitar.
No “senta” bé dir el què es pensa.
Muts i a la gàbia, l’amor rima amb el dolor,
com rimàvem tu i jo.
Track Name: L'impermeable blau
Les quatre del matí de finals de desembre,
t’escric esta carta per saber si et sents bé.
És fred Nova York però m’agrada aquest lloc,
la música sona per tots els racons.

M’han dit que t’estàs fent una cabana
enmig del desert.
Per tu la vida ha perdut el sentit,
espero que hagis sabut escriure-ho.

Si i Jane em va dur un manyoc d’uns cabells,
em va dir que li havies dat tu,
la nit que fingies ser pur.
Algun cop ho vas ser?

Recordo que en veure’t semblaves més vell,
amb l’impermeable famós maltret.
Vas anar a l’estació a esperar tots els trens,
però vas tornar a casa sense Lily Marlene.

Llavors vas invitar la meva dona
a un trosset de tu.
I quan ella va tornar amb mi,
ja no era de ningú, Jane.

Et veig amb una rosa entre les dents,
fingint ser qui mai no vas ser.
Ella va marxar, ja no hi és.
Però pregunta per tu.

I ara què puc fer?
M’has matat, amic meu.
Vas ser el meu botxí.
Diga’m tu què puc dir?
Crec que et perdono i que et trobo a faltar.
Que en el fons, me’n alegro d’haver-nos creuat.

Si algun cop véns per aquí,
per Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dona és lliure.

Gràcies per treure’m la brossa dels ulls,
tan sols veia en els seus llums de juny,
per això mai vaig demanar ajut.
Si Jane em va dur un manyoc d’uns cabells,
em va dir que li havies dat tu,
la nit que fingies ser pur.
Track Name: Premi de consolació
T’amagues en què res et surt com vols
i esperes el teu torn,
vas observant com tots els somnis s’estavellen.
Reculls el premi de consolació,
vas destenyint l’entorn,
et vas fent gran.
Les forces ja no són el que eren.

Oh! Entén que aquí tothom pateix i es trenca.

Però pots canviar-ho tot,
tu pots encendre el món,
pots canviar-ho tot i encendre els cors
dels qui et van fondre els ploms.