Get all 6 Gasion releases available on Bandcamp and save 60%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Les Cançons Pendents, Baró & Gasion EP, Cançó del fill petit, Versions, rareses i petits fracassos #1, Un Altre Ahir EP, and Les Cançons Urgents.
1. |
Potser, una cançó d'amor
04:17
|
|||
|
Ja han tancat aquella plaça
on gronxàvem l’esperança
on guardàvem les escales
que ens pujaven a altres mons
aquells mons on m’invitaves
em feies teu i em foradaves
i on després d’aquells orgasmes
m’amagaves al balcó
aquell balcó de casa teva
amb geranis i roselles
on guaitàvem les estrelles
que afinaven un amor
aquell amor que ara ens fa mandra
que s’ha rostit sobre la brasa
de tants cops com no hem pensat
a fer-li el tomb
llavors sabia cada dia
el color de les calcetes
que volaven com cometes
a l’altura d’aquells cors
que no estaven entre reixes
ni tenien tantes queixes
sempre derrotaven l’esme
quan aquest volia raons
però fou com una taca d’oli
enmig de l’aigua enmig del somni
a cada hora ens demanàvem
el full de reclamacions
de cop un dia són defectes
les virtuts que ens van fer treure
tot l’encant tota la gresca
l’or dels pous
tenies gràcia quan ballaves
i et deixaves dur pels astres
quan vivíem dins de l’altre
sense cap conspiració
llavors quan queia m’agafaves
tenies orgull però el despistaves
i trobàvem la recepta
per a riure’ns de tothom
encaixàvem i ens llepàvem
fins als ossos ens rostàvem
no deixàvem res per als gossos
ni per a la reencarnació
s’han esborrat ja les petjades
no queden cels a les mirades
ni capvespres en què dius
que feliç que sóc
i ara què fem aquí nosaltres
si ja ha volat l’amor pels aires
si entre tu i jo tan sols queda el rastre
de potser, una cançó d’amor.
|
||||
2. |
La teva ànima
03:05
|
|||
|
Vull dir-te tantes coses
que quan et veig s’esborren les memòries,
semblo estúpid i em caic malament.
Entenc que no hi ha normes,
que si tu vols jo em deixo que t’escampis
com un virus, dins del meu cervell.
Oh, i no vull la teva pell.
Oh, sinó encendre la teva ànima.
Et mostres infinita
i amb peus de plom em busques entre els dies
perquè estàs tan perduda com jo.
M’invites a un naufragi
i sé que aquí tan sols seré una espurna
que brillava una nit de tardor.
Oh, però no vull la teva pell.
Oh, sinó encendre la teva ànima.
|
||||
3. |
Nusos
03:01
|
|||
|
Glaçons per als mugrons dels qui no creuen en la màgia
d’un món contracorrent.
Ningú va dir que això seria fàcil, què esperaves?
Ningú regala res.
Si tu volguessis, estaríem més bé.
Si tu sabessis
el que queda després de caure en l’univers
que deixes... sota dels teus peus.
Quants nusos més haurem de deslligar de la rutina,
per por de ser sincers.
Si cada cop que et veig omples d’olors la meva vida
i venç la flor al test.
Si tu poguessis escoltar un sol batec
del que jo sento,
tocaries el cel, tot el seu blau immens,
planetes i estels
i sabries el que ara no sé.
|
||||
4. |
Merceria Pilar
03:46
|
|||
|
Recolzava els peus sobre l’escala que es plegava,
assegut al tamboret d’on la mirava despatxar la gent.
Queia amb gràcia a totes les senyores que habitaven
els deu metres quadrats replets de capses de fils
i de “Lanas Stop”.
Però el temps va durar-nos tan poc...
Jaquetes de llana en patrons,
agulles, traus, botons,
memòria, enyor.
Encara m’hi assec algun cop,
t’observo en silenci de nou
mirant des del balcó la lluna.
Ja als 80 i tu amb cabells crispats, crec que amb la Blanca,
trucàvem per votar a “Cadena 13” cançons per oblidar.
Quan tancaves, anaven totes juntes a “Las Vegas”.
Però tu marxaves ràpid cap a casa
a preparar el sopar per a tots.
Tenies quinze anys i la sort
semblava negar-te el suport.
Però tu aguantaves i somreies
com si algú et donés força i patrons,
i sabessis del cert que, en el fons,
es tracta de donar i no de rebre.
|
||||
5. |
Novembre
03:34
|
|||
|
És el gris murmurant a l’ocre dels arbres
l’arrel de la tardor.
Torna el fred i els dies de boira.
Sents que s’acaba el món.
Cauen fulles que ens tornen febles.
Novembre sempre ens fa tocar fons.
Hi ha hiverns que duren un segle
i més si no ets a prop.
El vespre em fa pensar
en les seves mans,
que envolten el meu coll
com un regal.
Com desembolicar
aquest dia minvant?
Per tornar-lo a veure
amb ulls d’infant.
|
||||
6. |
La constància del dolor
04:45
|
|||
|
Potser penses massa i tan sols t’importes tu.
Allò que no t’agrada no ho facis a ningú.
És com tu volies? O vas improvisant, segons com cau?
Prou de “tonteries” i de justificants.
I ara què vols? S’han gastat les piles.
Ara què demanes? Vols paraules més amables? Vols un sol?
De què tens por? Solta aquells impulsos que creus que et fan lliure.
Són temps per sobreviure o per començar de nou.
Prou de mitges tintes, això no porta enlloc.
Prou de nits benignes, on coi és la passió?
No més frases fetes, ni falses il·lusions, ni llamps, ni trons.
No més cançons tristes, ni vides a remolc.
I ara què vols? Saps que un no canvia,
com a molt s’adapta i s’amaga, però es delata a poc a poc.
I ara què et mou? Si al fons va ser mentida tot el que somiaves.
No em forades, no em contagies, no em fas por.
I és per tots els blaus que tinc al cor
que tanco aquesta porta.
I és per la constància del dolor que dic prou.
|
||||
7. |
||||
8. |
Insert Coin
05:01
|
|||
|
Ja caldria conciliar la prudència amb el pecat.
Sortir de casa, anar a buscar
noves formes de somiar.
Ja caldria tenir clar què volies ser de gran.
Alliberar-se del bé i del mal, no qüestionar-se cada pas.
Tantes mudances per no saber mai on vas.
Viure d’una altra manera.
Volíem entendre-ho i ens creixen interrogants.
L’or dels dies l’apaguen les pors.
Ja caldria renunciar a l’avarícia, al desencant.
No conformar-se amb res, ni mai. Tornar a inventar-se un demà.
Tantes mudances per no saber mai on vas.
Viure d’una altra manera.
Volíem entendre-ho i ens creixen interrogants.
L’or dels dies s’apaga.
Tantes batalles perdudes sense lluitar.
No “senta” bé dir el què es pensa.
Muts i a la gàbia, l’amor rima amb el dolor,
com rimàvem tu i jo.
|
||||
9. |
L'impermeable blau
04:53
|
|||
|
Les quatre del matí de finals de desembre,
t’escric esta carta per saber si et sents bé.
És fred Nova York però m’agrada aquest lloc,
la música sona per tots els racons.
M’han dit que t’estàs fent una cabana
enmig del desert.
Per tu la vida ha perdut el sentit,
espero que hagis sabut escriure-ho.
Si i Jane em va dur un manyoc d’uns cabells,
em va dir que li havies dat tu,
la nit que fingies ser pur.
Algun cop ho vas ser?
Recordo que en veure’t semblaves més vell,
amb l’impermeable famós maltret.
Vas anar a l’estació a esperar tots els trens,
però vas tornar a casa sense Lily Marlene.
Llavors vas invitar la meva dona
a un trosset de tu.
I quan ella va tornar amb mi,
ja no era de ningú, Jane.
Et veig amb una rosa entre les dents,
fingint ser qui mai no vas ser.
Ella va marxar, ja no hi és.
Però pregunta per tu.
I ara què puc fer?
M’has matat, amic meu.
Vas ser el meu botxí.
Diga’m tu què puc dir?
Crec que et perdono i que et trobo a faltar.
Que en el fons, me’n alegro d’haver-nos creuat.
Si algun cop véns per aquí,
per Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dona és lliure.
Gràcies per treure’m la brossa dels ulls,
tan sols veia en els seus llums de juny,
per això mai vaig demanar ajut.
Si Jane em va dur un manyoc d’uns cabells,
em va dir que li havies dat tu,
la nit que fingies ser pur.
|
||||
10. |
Premi de consolació
02:12
|
|||
|
T’amagues en què res et surt com vols
i esperes el teu torn,
vas observant com tots els somnis s’estavellen.
Reculls el premi de consolació,
vas destenyint l’entorn,
et vas fent gran.
Les forces ja no són el que eren.
Oh! Entén que aquí tothom pateix i es trenca.
Però pots canviar-ho tot,
tu pots encendre el món,
pots canviar-ho tot i encendre els cors
dels qui et van fondre els ploms.
|
||||
Gasion recommends:
Ha calat foc a la casa
by El Fill del Mestre
Descobreix la seva discografia!
go to albumIf you like Gasion, you may also like:
New Life
by Goodtime John & Bonnie Prince Billy
Two collaborations between Irish singer-songwriter J. Cowhie aka Goodtime John and Will Oldham are mildly psychedelic in atmosphere.
go to album
The latest from UK artist MF Tomlinson sets sharp lyrics amidst a backdrop of acoustic guitar, lush keys, and soft percussion.
go to album
My Christmas Plea
by Matt Dorrien
Portland singer/songwriter delivers a gorgeous Christmas EP, fashioned in the lush style of classics by Bing Crosby and Johnny Mathis.
go to album
Wealth of Sorrow
by Cahalen Morrison
Bright and skipping songs that foreground the sound of the banjo and fingerstyle guitar in music that feels timeless.
go to album
Sweet Old Religion
by Pharis & Jason Romero
Sweet harmonies & strummed melodies; the duo delve into decades-old folk, jazz, and country to find a timeless kind of love and connection.
go to album
